Descendent del famós corsari guixolenc Jeroni Basart «Rufo», seria designat jutge de pau, precisament en uns moments de crisi laboral.
Sant Feliu de Guíxols 1874 – Barcelona 1938
Advocat i jutge de pau municipal.
Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, malgrat no exercir mai aquesta professió. Fill de Joan Bartra i Jordà i de Concepció Romà i Patxot, era descendent per línia materna del famós corsari guixolenc Jeroni Basart, àlies Rufo (1742-1811). Dedicat durant anys a gestionar els interessos de diversos bancs amb seu a Sant Feliu,esdevindria sotsadministrador de la sucursal de la societat Crédito Mercantil (1918), com també director del Banco de Barcelona i del Banco Comercial de Barcelona a la nostra ciutat.
En l’àmbit judicial, seria nomenat jutge de pau municipal i també fiscal (1903-1911), precisament en uns moments de forta crisi laboral, en què va haver de fer front a greus divergències socials entre la classe treballadora i els industrials surotapers de la població. L’any 1921, el totpoderós Banco de Barcelona –del qual ell era el director a Sant Feliu i que ja havia absorbit, dos anys abans, l’antiga banca guixolenca Sucesores de R. Valls y Martí– va fer fallida tècnica, amb la consegüent suspensió de pagaments, tot arrossegant altres entitats bancàries, com el Banco del Ampurdán, de la família Girbau, i la Banca Romaguera (1922). Joan Bartra, que estava esposat amb Francesca Sabater i Casanovas, amb qui vivia al passeig del Mar, es jubilaria com a director de la sucursal del Banco de Préstamos y Descuentos Comercial de Barcelona a Sant Feliu, a mitjan dècada dels anys trenta. El seu lloc l’ocuparia el també guixolenc Joan Cosp i Barceló.
En esclatar, però, la Guerra Civil espanyola (1936), i en ésser considerat Bartra una persona benestant i d’idees conservadores, seria empresonat per les milícies populars a la Casa de la Marquesa (octubre de 1936), conjuntament amb altres guixolencs com Ignasi de Blas i Vilà, Jaume Lladó i Vidal, Marià Vinyas i Vinyas, Vicenç Gandol i Jordà o Narcís Ruscalleda i Sabater. Davant l’empitjorament del seu delicat estat de salut, fou alliberat i poc després passà a residir a Barcelona, on va morir l’any 1938.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
