Amb un tarannà innovador, aconseguiria que Platja d’Aro es convertís en una de les destinacions més sol·licitades pels turistes.
Sant Feliu de Guíxols 1921
Filatèlic.
Alcalde de Castell-Platja d’Aro. El seu pare, Joaquim Cargol i Juncà, nascut al municipi de la Selva de Mar, a l’Alt Empordà, i carnisser d’ofici, es casà amb la guixolenca Maria Pérez i Galceran, s’establí a Sant Feliu l’any 1912 i hi obrí una carnisseria al carrer Major.
En Joan s’inicià de jove en la filatèlia, realitzà estudis sobre la història postal local, com també dels mata-segells i carteries de la demarcació provincial, i fou cofundador i redactor del setmanari Signo (1941-1962), a més de publicar nombrosos articles en revistes filatèliques com El Eco i Revista de Filatelia.
L’any 1958, Cargol –que aleshores era un reconegut hoteler– prendria possessió de l’alcaldia de Castell-Platja d’Aro. El seu tarannà dinàmic i innovador, no mancat de certa oposició i crítica, afegit a la consolidació del turisme i el creixement de la població durant els vint anys que ocupà el càrrec d’alcalde, definiren el seu mandat. Així, la dècada dels anys seixanta seria de gran transcendència per a Platja d’Aro, que es convertí, a nivell internacional, en una de les destinacions més sol·licitades pels turistes.
D’altra banda, Cargol proposà una mancomunitat de municipis de la Costa Brava (1962) –que no prosperà– entre les poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro, per tal d’unificar serveis bàsics i crear una important àrea comercial i turística. Fou aleshores quan va esdevenir un dels alcaldes més prestigiosos de les poblacions turístiques gironines, amb propostes com el concurs El amor se cita en Playa de Aro, engegat l’any 1964, que consistia a sortejar una setmana de vacances a la població, amb les despeses pagades, a cinquanta parelles de diferents nacionalitats, vint-i-cinc de les quals havien d’haver-se casat durant l’any i, les restants, que complissin les seves noces d’argent.
Sens dubte, amb aquell concurs es realitzaria una labor de promoció positiva per al municipi. Això, afegit a l’agermanament de dues parelles de Terol i de la ciutat italiana de Verona, simbolitzant l’amor encarnat amb els famosos amants de Terol i Romeo i Julieta, acabarien de situar Platja d’Aro en el mapa com una de les destinacions turístiques més conegudes. Cargol aconseguiria ésser nomenat el 1971 alcalde de l’any, i, poc després, Amable del Turismo 1972. A banda d’això, compaginaria l’alcaldia amb la gerència de la Comunitat Turística de la Costa Brava i la presidència de la Secció Econòmica del Sindicat Provincial d’Hostaleria i Turisme (1971). Des d’aquest càrrec, demanà captar nous corrents turístics, com també la prolongació de la temporada a la Costa Brava, i alhora proposava assistir a certàmens internacionals per oferir els serveis turístics gironins. L’any 1974 li fou atorgada la medalla d’or d’Hostaleria.
El 1978 Joan Cargol es veié obligat a deixar l’alcaldia. Des d’aleshores, es dedicà a la seva gran passió, la filatèlia. Darrerament havia estat portaveu de la Federació Espanyola de Societats Filatèliques, i el 1999 fou distingit amb la medalla Pedro Monge, edició 1996, per l’Asociación Hispánica de Publicistas Filatélicos.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
