Amb unes condicions físiques excepcionals, arribaria a carregar-se al damunt de les espatlles fardells de fins a 204 kg.
Sant Feliu de Guíxols 1896 – 1959
Camàlic.
De família originària de Solius per part paterna (el seu pare, Grau Carles i Cané, s’havia establert a Sant Feliu a les darreries dels anys vuitanta del segle XIX), s’esposà l’any 1893 amb Consol Maymí i Gelpí, natural de Tossa de Mar però resident a la nostra població.
En Joan –conegut popularment amb el motiu d’en Vint-i-dos, en referència al nombre de fills que havia tingut una seva avantpassada–, es convertiria en un dels camàlics o carregadors de bales o “fardos” (el castellanisme que s’emprava a l’època) de suro més populars de Sant Feliu, per la seva entrega, força física i bon caràcter.
Amb unes condicions físiques excepcionals i unes espatlles tan amples “com una calaixera”, en Joan formava part d’una colla de camàlics de terra encarregats de repartir les mercaderies cap als magatzems i les fàbriques de suro, i que es diferenciaven dels anomenats camàlics de port, encarregats dels treballs de càrrega i descàrrega dels vaixells a la zona portuària. Durant anys, en Joan Carles va carregar a les seves esquenes fardells de suro d’una mitjana de 80 kg, quan no eren els de jute, que pesaven 180 kg, o els de pasta de paper, que podien arribar fins i tot als 204 kg per fardot i eren bastaixats cap a les fàbriques de ca l’Estrada i Girbau, la vídua Romà o can Sibils.
La tècnica que emprava en Carles per carretejar aquestes paques al cim de les carretes, que posteriorment eren traginades cap a les respectives fàbriques, amb una aparença de no massa esforç físic, el situaren com un dels homes més forts que hi ha hagut mai a la nostra població. La seva popularitat com a camàlic extraordinari fou tan reconeguda que, segons conten, vingueren carretejadors de Palamós per conèixer la manera com estibava els fardells.
Es casà amb Adela Torondel i Martínez, natural de Barcelona, amb qui afillà una nena anomenada Soledat i visqué al carrer de Zorrilla durant molts anys. Home senzill i bondadós, li agradava fer la sana broma de dir que no havia estat nomenat Sant Pare de Roma –en referència a Joan XXIII– per tan sols un número.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
