Josep Batet Camps

President de la Cambra de Comerç. Descendent d’una important nissaga d’industrials surotapers de la població, Josep Batet es convertiria amb els anys en un dels comerciants més reconeguts dins les associacions d’empresaris de Sant Feliu i la seva província. Home de gran visió comercial, es va incorporar a la direcció de l’empresa del seu pare, Josep Batet i Granés, l’any 1887, i fou l’artífex de l’obertura de delegacions comercials, a començament de la dècada dels anys noranta, a Reims (França) i Mainz (Alemanya).

D’aquesta manera, i reorganitzada la seva activitat industrial sota el nom de José Batet Hijo, arribaria a exportar prop de cent cinquanta milions de taps a l’any als mercats europeu i nord-americà. La casa Batet, a més d’especialitzarse en la fabricació i exportació de suro en general, ho va fer també en la confecció del tap de xampany de primera qualitat i en la de l’aglomerat amb disc de suro natural, per la qual cosa rebé la medalla d’or a les exposicions de Barcelona (1888) i Anvers (1894), com també la de plata a Frankfurt (1881) i Amsterdam (1895). Per aquesta activitat seria distingit l’any 1895 amb el títol de Comendador de la Orden de Isabel La Católica, una distinció de caràcter nacional que es lliurava a alguns industrials per la seva brillant trajectòria comercial.

Casat amb Rosa Vidal i Vicens, i amb domicili a la cantonada del passeig dels Guíxols amb la carretera de Palamós, Josep Batet seria nomenat diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà el 1903. President honorari de la secció local de la Creu Roja de Sant Feliu (1907), presidiria la Unión Nacional Corchera entre el 1909 i 1921, al costat de Salvador Albert i Pey, que en seria un temps el secretari.

Batet també presidiria la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols (1911-1918), precisament en uns temps de forta dificultat econòmica i social, agreujada pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). En aquella època, Josep Batet i l’alcalde Narcís Duran i Juera, d’una banda, i les autoritats governatives i econòmiques de Girona i Barcelona, de l’altra, promogueren, respectivament, la implantació de sucursals a Sant Feliu i a l’àmbit de les poblacions integrades per la Cambra de Comerç, per tal de constituir, amb l’entitat Crédito y Docks de Barcelona, un moll central de mercaderies que agrupés el comerç de totes aquelles viles. La dificultat –malgrat la implicació del governador civil, Conde de Casa Segovia– de gestionar aquest dock, amb Europa en peu de guerra –allà es trobava el seu primer mercat del tap de suro comarcal–, va frustrar l’intent d’apaivagar els greus revessos econòmics que patien els industrials locals.

Batet encara patiria els estralls del foc en la seva pròpia fàbrica, en declarar- s’hi un incendi el 1916 que li comportà unes pèrdues de 20.000 pessetes d’aquella època. Acabada la guerra i al llarg de la dècada dels anys vint, Josep Batet promouria entre els industrials surotapers de la població la mecanització de la indústria surera per tal de sortir de la crisi que afectava el sector i, d’aquesta manera, afrontar amb prou garanties i competitivitat els nous temps i reptes comercials que s’apropaven.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011