Participà en la comissió municipal encarregada de resoldre la crisi de la indústria surera, durant la Primera Guerra Mundial.
Darnius 1840 – Sant Feliu de Guíxols 1922
Industrial surer.
De família humil, el seus pares Jaume Burgell, taper de professió, i Francesca Montger, mestressa de casa i treballadora circumstancial en diverses feines surotaperes a la seva llar, l’encoratjaren per tal que, als dinou anys, s’iniciés com a petit comerciant taper a la seva vila nadiua de Darnius. La gran activitat industrial que es desenvolupava a diverses poblacions del Baix Empordà va determinar que es traslladés poc després amb la seva família a Sant Feliu, on arribà a començament dels anys setanta del segle XIX.
Esposat amb Maria Janer i Perxés, a la nostra població hi va fer bastir una primera fàbrica al carrer de Santa Teresa (1893), entre els carrers Cúbias i Fortuny. Fou a partir d’aquells anys que la casa Burgell va començar a exportar grans quantitats de taps de suro manufacturats, de tal manera que es trobaven dins la seva selecta clientela diversos mercats comercials, tant nacionals com estrangers.
Així, durant el primer decenni del segle XX, Burgell establiria acords comercials amb les agències canadenques de l’Ontario Cork Company i la Cork Adelaide & Duncan de Toronto, que li obriren les portes del mercat canadenc i del d’Estats Units. Amb aquestes perspectives comercials, l’any 1912 va fer construir una important fàbrica al carrer de les Eres, just al costat de l’estació de tren de Sant Feliu a Girona, precisament on s’alçava una vella torre de molí de vent (actual parc de les Eres).
Josep Burgell, que seria considerat un dels industrials tapers més importants de la població, patiria també les conseqüències de l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que el varen sorprendre amb una important facturació a l’estranger pendent de cobrament. Representant del Gremi d’Exportadors de la província, formaria part de la Comissió Permanent local (1916), formada per Salvador Albert i Pey i Josep Irla i Bosch : per tal de resoldre els greus assumptes relacionats amb la crisi de la indústria surera durant aquell conflicte.
Acabada la guerra, la casa Burgell tornaria a la seva activitat industrial, sota la gerència dels seus fills, Salvador i Lluís, i romandria en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle XX.