Josep Casagran Batlle

Iniciat en el futbol a la seva població de Palafrugell, quan comptava setze anys d’edat es va traslladar a Sant Feliu. A la nostra ciutat va treballar a la casa Simó Ararà com a esparter artesanal, mentre que en les seves estones de lleure es dedicà amb passió a l’esport que més li agradava: el futbol.

L’Ateneu Deportiu de mossèn Sants Boada va comptar immediatament amb un valuós reforç que, al costat de Conrad Portas i Burcet, Daniel Canal i Puigdevall i Llàtzer Florenza i Rifà, ajudaria a constituir l’eix vertebral mig i defensiu d’aquell equip. Tots plegats aconseguirien –en Josep i altres jugadors, com Carreró, Lluhí, Pey o els germans Palahí, entre altres– els quatre títols provincials consecutius entre 1918 i 1922, com també el Campionat de Catalunya de Segona Categoria al camp del FC Barcelona, davant l’Atlètic de Sabadell, aquell memorable 9 de juliol de 1922. Casagran seria un dels pocs jugadors d’aquell potent equip que va preferir quedar-se a Sant Feliu, i acabar d’aquesta manera la seva carrera esportiva amb l’Ateneu Deportiu.

Aficionat a la música i la radiotelecomunicació, i amb la corresponent llicència expedida pel Ministerio de Comunicación y Dirección General de Servicio de Radiodifusión, Casagran es va vendre l’any 1935 la medalla d’or obtinguda al Campionat de Catalunya per adquirir un modern aparell de ràdio marca Westinghouse.

Esposat amb Maria Corominas i Aragay, primerament amb domicili al carrer de Sant Fèlix Màrtir i més tard al de Caimó (actual de Sant Domènec), tots dos regentarien des de l’any 1939 i fins a la seva jubilació la coneguda botiga de cal Caramelero, propietat de Jaume Matarrodona, situada a la plaça d’Espanya (actual plaça del Mercat) fent cantonada amb el carrer de Joan Goula.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011