El nom de Calassanç correspon a la platja damunt la qual es va construir el moll del port. Popularment es diu que aquest topònim prové de cala del Sant, en relació amb el martiri de Sant Feliu. Sant Feliu l’Africà (mort el 303) va predicar en les nostres contrades durant el segle IV. Segons una passió tardana, va ser torturat i llançat al mar. Una tradició escrita segles després de la seva mort assenyala el seu martiri al turó dels Guíxols (Fortim o Salvament), des d’on fou llançat al mar amb una roda de molí lligada al coll i salvat pels àngels que el van dur a la badia a través de la cova que hi havia sota el turó.

“La primera notícia la trobem en un poema de l’hispanoromà, apologista cristià, Prudenci. Però els escrits narratius de la passió o el martiri del sant són del segle VII, molt després de la seva mort, que hom ubica a la ciutat de Girona. Les llegendes que parlen del llançament del màrtir cristià al mar, i que han donat el nom complementari de Guíxols, encara són molt més tardanes. L’escriptor romàntic guixolenc Ortiz de la Vega –pseudònim de Ferran Patxot-, autor de Ruinas de mi convento diu: ‘Es una tradición inmemorial en el país que, en una de las crueles persecuciones suscitadas contra los cristianos primitivos, el santo patrono de la villa fué arrojado desde lo alto de aquel pozo, atado à una rueda de molino, y con ella horadó la colina, y llegó sano á la opuesta playa’

D’aquí arrancà el perillós salt de la mort, un costum del jovent guixolenc que, al crit de “valga’ns Sant Feliu!”, es llençaven al mar des de l’esperó i creuessin nedant l’esquerda natural que hi ha a sota el penyal, travessant-lo des de la platja de Calasanç fins a la badia. Hom creia que aquella esquerda es va obrir precisament quan el sant va caure al mar i, sostingut pels àngels, va travessar el promontori, per a sortir sa i estalvi.

També va ser molts anys costum, en temps de sequera, de portar-hi la imatge del sant per tal de demanar la vinguda de la pluja. Alguna vegada les pregàries dels veïns foren tan eficaces que els devots es mullaren d’allò més.”

Font: Jiménez, Ángel. Sant Feliu de Guíxols. Una lectura histórica.
Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1997, p. 41.