“La tradició atorga la disposició de roques i monuments megalítics als gegants. A una de les carenes granítiques que envolten la plana Basarda, entre Sant Feliu de Guíxols i Solius, s’hi troba un monòlit oscil·lant d’uns deu metres de llargada, que s’estintola per un angle i una altra roca. Les pedres balancejants són fenòmens naturals que desperten la curiositat dels estudiosos donat que les restes arqueològiques evidencien que havien estat lloc de culte d’antigues civilitzacions.

Segons la llegenda un gegant va ser qui va col·locar la gran mola de Pedralta al damunt del roquissar. La mitologia assenyala que la prova n’és l’empremta del peu del gegant al rocam, unes cavitats anomenades “la petjada del Gegant de Pedralta”.

Font: Martí, Paulí. “Llegendes de la Vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols” a Revista del Baix Empordà, número 35 (desembre 2011 – març 2010), p. 47-50.