L’estil personal que caracteritzava les seves interpretacions el convertí en un dels actors locals més populars de teatre.
Sant Feliu de Guíxols 1891 – Colònia La Farga Lacambra, Masies de Voltregà 1957
Actor de teatre.
Durant el segon decenni del segle XX, Laureà Cardoner –conegut popularment com Laureano– esdevingué un dels actors més populars del teatre aficionat de la nostra ciutat. Les seves actuacions emocionaren un públic embadalit, no tan sols pel sentiment que transmetia en interpretar els personatges, sinó també per la seva seguretat en escena, l’estil personal i l’humor i espontaneïtat que caracteritzaven les seves interpretacions còmiques.
Fill de Joan Cardoner i Reynal, nascut al municipi de Cantallops, i de Ramona Molins i Muntaner, de Sant Feliu, en Laureà –que era administratiu en una fàbrica surera de la ciutat– va formar part entre els anys 1909 i 1932 de les agrupacions locals de teatre més representatives de la població, tant com a actor com també director: secció dramàtica de l’Ateneu Social de mossèn Sants Boada, Agrupació Talia, Agrupació Fontova o Agrupació Romea. Actuà al costat d’actors aficionats de gran vàlua com Espígol, Serrats, Soto, Josep Blanch, Josep Molins, Joan Isgleas, Narcís Ribot i Vila, Benet Escriba i Romaguera o Miquel Ros i Massa, que representarien al llarg de nombroses temporades les millors obres de teatre a la ciutat.
Laureà Cardoner sobresortí en diverses obres ben interpretades i reeixides, com les titulades Joventut del príncep (1918), La pubilla (1919), Passional (1919), Maria Rosa (1921), El triomf de la carn (1921), El drac (1921), Déu hi fa més que nosaltres (1927), La bona gent (1931), etc.
L’any 1932, Cardoner, conjuntament amb la seva esposa Sàlvia Blanch i Bou –germana de la dona de l’hoteler Miquel Murlà i Bosch– i els seus tres fills, Enric, Maria i Miquel, tots nats a Sant Feliu, varen traslladar-se a Barcelona, on Laureà va treballar d’escrivent a Industrias Tibidabo, del ram de la metal·lúrgia.
Finalitzada la Guerra Civil espanyola (1939), la família Cardoner va decidir establir-se a la Colònia La Farga Lacambra, on, a més de continuar treballant de comptable a la foneria de coure d’aquell indret –més tard ampliada amb productes derivats de l’energia elèctrica–, va poder organitzar i dirigir, amb molt d’èxit i satisfacció, un elenc teatral que actuaria durant molts anys en aquella població de la comarca d’Osona.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
