“Sant Feliu l’Africà fou capturat pels romans i martiritzat a la ciutat de Girona. Després fou traslladat a Sant Feliu i conduït al promontori dels Guíxols, primer assentament urbà de la ciutat i on ara s’hi troba el Salvament Marítim. Fou empès al penya-segat amb una mola del molí lligada al coll. Hi ha una versió de la llegenda que diu que uns àngels el van prendre en braços i el van conduir a la cala de l’Abric, enmig la badia, tot travessant una cova de sota el penyal que comunicava amb la cala. Una altra interpretació glossa que, quan fou llançat al mar, la pedra va surar en comptes d’enfonsar-se, i que el sant va poder creuar la cova de Calassanç, fet que va donar nom a aquesta cala.

El Monestir es fundà vers l’any 904 a la badia dels Guíxols sota l’advocació del màrtir sant Feliu l’Africà. Així s’uniren per sempre els dos noms per designar la població. Sobre antics vestigis ibers i romans es va bastir l’església monacal, al segle XI. A un costat i l’altre s’alçaren les torres de defensa del Fum i del Corn, damunt de fonaments de restes romanes. De la primera etapa del temple romànic també se’n conserva la Porta Ferrada, l’element més emblemàtic, que possiblement fou part del palau abacial o del claustre monacal. A l’ombra del monestir benedictí començà a conformar-se una petita comunitat de camperols i de petits propietaris lliures, que si bé primer havia de defensar els seus habitants contra les ràtzies dels pirates arran de la invasió musulmana, amb el temps el temple va esdevenir un element de domini de la població per part dels senyors feudals.”

Font: Martí, Paulí. “Llegendes de la Vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols” a Revista del Baix Empordà, número 35 (desembre 2011 – març 2010), p. 47-50.