Lluís Badosa Padrosa

No es coneix, amb exactitud, amb quin professor de música local va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Tot i així, el cert és que Badosa va mostrar de ben jove unes excel·lents aptituds per a la composició musical, que més endavant es manifestarien amb tota la seva espectacularitat.

Fill de l’industrial surer Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part maternal amb Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel”) i de Rita Padrosa i Casellas, domiciliats a la rambla d’Antoni Vidal, va participar com a oficial d’Infanteria i amb la graduació d’alferes de complement a la campanya militar a les possessions d’Àfrica. Llicenciat més tard de la milícia, passà una llarga estada a Veneçuela –quedà fascinat per la música d’aquell país–, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins ben entrat el decenni dels anys vint.

En retornar a Sant Feliu el 1921 com a professor titulat de música, Badosa féu classes particulars de piano, solfeig, cant i harmonia. En el temps lliure, però, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, que dirigia Joan Sans i Amat. Fou autor de la música per encàrrec de l’himne 13 de septiembre, que, compost a Sant Feliu i amb lletra de Guillermo Larroche, fou lliurat al Marqués de Estella, Miguel Primo de Rivera, cap del Directori Militar, a l’octubre de 1924.

L’any 1925 estrenaria l’opereta titulada Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzaria una tournée per les illes Balears amb una companyia d’actors i cantants de la Ciutat Comtal, i hi representarien la seva revista musical El mercado de las hermosas. La bona acollida d’aquesta producció va fer que l’hagués de representar a nombrosos escenaris de Catalunya, amb gran èxit de públic i crítica. Lluís Badosa també fou l’autor de la música de la cèlebre sarsuela La puntaire (1927) i de la sardana La segona de la tarda (1928).

Home senzill i enamorat de Sant Feliu, formà part d’aquella inoblidable orquestrina local anomenada Dazzling Jazz, al costat de cèlebres músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls, entre els anys 1933 i 1936.

Afiliat a la UGT, al mes de març de 1936 Badosa es va examinar a Barcelona per a l’ascens a tinent de complement, al quarter del Regiment d’Infanteria Badajoz número 10. Cridat a files en esclatar la Guerra Civil espanyola, va combatre a primera línia i assolí el grau de capità d’Infanteria de l’Exèrcit republicà. Malauradament, perdé la vida al mont Sant Corneli, al municipi de Tremp, durant la batalla de l’Ebre. Allà, a la cota 1.100, hi moriren més de dos mil soldats franquistes i sis mil republicans.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011