Manuel Almeda i Esteva

Fou arquitecte municipal de Girona (1875); arquitecte diocesà (1878); arquitecte provincial (1882) i corresponsal de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1882). A Girona va projectar diversos edificis de gran elegància, com la casa Llach (1878), o la casa Almeda (1895).

En l'àmbit d edificacions d'equipaments va dissenyar el Teatre Municipal de Girona (1878?), i com a arquitectura eclesiàstica cal esmentar l'església del Sagrat Cor (1887). La seva actuació a Sant Feliu de Guíxols comptabilitza un total de 34 edificacions projectades a particulars; un edifici social i un de religiós, entre els mesos de març de 1878 a octubre de 1895. D'aquests, destaquen la capella del cementiri guixolenc -bastida entre el 7 de gener de 1879 i el 27 de març de 1880- l'habitage d Agustí Ribas (1881) al carrer de la Processó actual Joan Maragall cantonada al carrer de l'Algavira, on hi ha establerta la carnisseria Casals; l'habitatge de Clara Jubert de Patxot (1883), de planta baixa i situat al Passeig del Mar, on s hi bastiria més tard l'observatori Patxot (1895), obra de l'arquitecte Francesc del Villar i Carmona; el Casino La Unión (1889), també al Passeig del Mar, conegut popularment com La Gorga, inaugurat el 31 d octubre d aquell mateix any; la casa de Florenci Vilaret (1890) a la Rambla del Portalet; i casa de Josep Batet i Camps (1895) al Passeig del Guíxols.

Capella del cementiri projectada per l’arquitecte Manuel Almeda (1879).
AMSFG.

Com a tècnic urbanista, Manuel Almeda va realitzar el frustrat projecte d urbanització dels terrenys de Tueda, inclosa la rectificació de la riera i les alineacions del carrers i places annexes en aquell indret (1880-81), promogut per iniciativa privada dels hisendats guixolencs Vicenta Patxot, vídua Calzada, Rafael Rabell i Patxot i Jaume Cibils i Puig.

Font: Fragments de textes del llibre
Carrers, Cases i Arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931.
Gerard Bussot i Liñón – 2000.