Margarida Alzina Camps

Filla de mare guixolenca i pare menorquí, Margarida Alzina –coneguda artísticament com Guida– va ser una gran enamorada de Sant Feliu i dels seus entorns. Exercí en la seva vida professional el magisteri, i també l’assessorament de finances d’empreses, tot i que la seva passió per la literatura i la poesia li va marcar la vida. Va formar part del grup Poesia Viva de Barcelona, i el 1978 va obtenir el primer accèssit a la Flor Natural en els Jocs Florals de la Casa de Menorca. Dos anys després, un poema de Guida va tenir el primer premi en els Premis Literaris de Primavera de l’Ateneu de Montserrat.

Margarida Alzina va col·laborar en nombroses revistes de poesia editades a Catalunya, com també en el setmanari Àncora de la nostra ciutat. Guanyadora de l’Hèlix de Plata amb un seu poema musicat al Festival de la Cançó Marinera de Palamós (1989), esdevindria també l’autora de l’himne d’Alella amb la peça Ales de plata.

La seva obra poètica, editada per mitjà d’una col·lecció de llibres íntims de poemes, cal situar-la entre els anys 1987 i 1999, justament un període intens de maduració pròpia durant el qual l’autora va donar a llum opuscles com Poemes entre els dits, Niu d’escuma, Bocins de silenci, Sobrevolant Gaudí, Calidoscopi o Dicotomia en blaus. Precisament en aquest darrer llibre, prologat per Josep Vallverdú i Aixalà, s’hi poden trobar diversos títols de poemes dedicats a Sant Feliu, on ella residia habitualment durant l’estiu: Amor ganxó, Des de la cala Jonca, Esculls de la cala del Vigatà o La Font Picant.

L’any 2002 la ciutat de Sant Feliu li va retre un homenatge pòstum que va congregar totes les persones del seu entorn cultural, a més de les autoritats locals i també les de la població d’Alella.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011