Lluny de l’estereotip del metge tradicional, Casals es convertí en un personatge popular per als veïns de Sant Feliu i la Vall d’Aro.
Mendoza, Argentina 1903 – Barcelona 1983
Metge.
Nat a l’Argentina, de jove va venir a Catalunya, on estudià a Igualada, i més tard cursà la carrera de Medicina a les facultats de Barcelona i Madrid (1922-1926). Tres anys després, retornà al seu país de naixença per treballar a la zona nord dels camps petrolífers de Salta, on pogué contactar amb la població indígena. Poc després, amb una experiència important en el camp de la medicina rural, Martí Casals va ser nomenat cap del Servei de Medicina a l’Hospital Carlos Ponce de Mendoza.
L’any 1934, Martí Casals va tornar a Catalunya per fer-se càrrec de la vacant deixada a Castell d’Aro pel doctor Josep Maria Rubió i Pagès. La seva tasca professional durant més de tres dècades, lluny de l’estereotip que la gent tenia dels metges tradicionals, el va portar a ser un personatge popular entre els veïns de la Vall d’Aro (Santa Cristina d’Aro –amb els seus veïnats de Solius, Bell-lloc i Romanyà–, Castell d’Aro, Platja d’Aro i Fenals). Hom el coneixia afectuosament com el metge pagès de la vall.
A Sant Feliu, a més de tenir-hi la residència, obriria també una consulta mèdica al carrer Maragall, just al tram de via que s’enlaira fins a trobar el carrer de les Eres, conegut popularment com la pujada de can Xargay pel fet que hi havia, allà al cim, la fleca d’aquella família, que arribaria a ser molt prestigiosa.
Expert en pneumologia, Casals solia administrar, amb la col·laboració dels farmacèutics Sixt Ruscalleda i Cruzet i el seu fill Narcís Ruscalleda i Sabater, enginyosos tractaments mèdics i fórmules magistrals a la gent d’aquella rodalia, precisament en uns temps en què, mancats d’antibiòtics, les pneumònies i la tuberculosi representaven la primera causa de mort.
Entre els anys 1949 i 1950, va organitzar unes estades en alguns masos de Bell-lloc per a famílies amb pacients tuberculosos. Es tractava de tenir el malalt en un paratge al més pur possible, al costat de la seva família, per fer una cura intensiva de repòs i amb un control sanitari diari, molt semblant a un sanatori de muntanya. El mas Riera d’aquest veïnat cristinenc va acollir diverses famílies guixolenques per aquestes estades.
Metge contractat per l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, va oferir durant anys els seus serveis professionals a destacades personalitats residents en aquell establiment hoteler –des de persones relacionades amb cases reials europees fins a polítics nacionals, passant per actors de cinema i gent relacionada amb el món financer–.
Martí Casals, que exerciria com a metge dels pobles de la vall fins l’any 1969, també formaria part, conjuntament amb la seva filla Adela, anestesiòloga, i el cirurgià Jordi Olsina, de l’equip mèdic de la plaça de toros de Sant Feliu (propietat de l’empresari taurí Javier Pascual de Zulueta i Adán) d’ençà de la seva inauguració el 25 de juliol de 1956 i fins ben entrats els anys seixanta.
Malauradament, la malaltia de Parkinson el va fer traslladar-se a casa del seu fill Pau, a Barcelona, on passà els seus darrers anys de vida.
L’any 2002, el seu fill Pau Casals i la seva esposa Montserrat Castells varen fer donació al Museu de Sant Feliu de diversos objectes mèdics i material vari relacionat amb la professió que havia exercit el doctor Casals, amb l’objectiu de crear un espai adequat dedicat al metge rural.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
