Nou Casino La Constància
1888 - 1890 (Ampliació 1899)
Passeig dels Guíxols, 1-3
Autor: General Guitart i Lostaló (1859 - 1926) - Manuel Vega March (ampliació).
De totes les seus d'associacions culturals que a finals del segle XIX es van construir al Passeig, l'edifici del casino de La Constància és l'únic que s'ha mantingut (no podem dir el mateix del seu entorn immediat que, a causa del creixement en alçada, ha generat un canvi d'escala perjudicial).
En un marc estilístic historicista o neomedievalista, l'ús d'elements eclèctics marcadament arabitzants fan que, tot i l'ampliació efectuada, sigui un conjunt molt unitari.
Presenta trets molt singulars com l'ús d'elements arabitzants: les gelosies (a); la cúpula triple (b), que remarca el gir de la façana; i les portes i finestres d'arc de ferradura (c). En destaquen també els esgrafiats (d) i els balcons correguts (e), que uneixen diferents finestres.
Edifici del Nou Casino La Constància i detalls de la façana
Sóc Sant Feliu de Guíxols, 2012 - Autor: Mercè Pérez Espinar.
Les portes d'entrada recorden tant una porta dovellada medieval catalana com una porta àrab d'arc de ferradura. Guitart, doncs, aconsegueix mantenir l'equidistància necessaria per a fussionar amb naturalitat dues arquitectures llunyanes en el temps i en l'espai. I és per detalls com aquest que podem dir que l'edifici és d'estil historicista, no només pel rescat d'arquitectures remotes, sino també per l'espontaneïtat amb què les utilitza l'arquitecte.
Detall de façana i secció de la mateixa. 1899
AMSFG. Col·lecció Municipal d'Imatges.
La seu del casino dels Nois s'inaugurà el 1889. Només deu anys després ja s'hi van fer modificacions i ampliacions - com la ja mencionada cúpula -, encara seguint l'estil de Guitart. El 1926 se'n produïren de noves - nou saló de ball -, trencant ja amb l'estil d'aquest arquitecte. L'edifici fou la seu de l'associació cultural Nou Casino La Constància, fundada en 1851, encara que popularment era el casino dels Nois. La paraula "noi" a Sant Feliu es referia a tot aquell que tenia inquietuds progressistes o una certa empenta. Els "nois", doncs, desenvoluparen en aquest edifici tota mena d'activitats: filatèlia, gestió d'una biblioteca, fòrums de discussió, balls, etc. Amb l'arribada del turisme massiu i les discoteques, però, la joventut es va allunyar de l'entitat: el nombre de socis va decaure i la junta de l'entitat es va plantejar l'enderrocament de l'edifici per construir-hi pisos. Però es va crear una comissió per a la salvació del casino dels Nois que, amb l'ajuda de la premsa i d'altres col·lectius, s'oposaren a l'enderroc, amb el resultat positiu de la conservació d'un dels edificis que, avui, és dels més valorats de tot el conjunt patrimonial de la ciutat. Tal i com va ocórrer amb aquesta entitat, altres - també culturals i de lleure - escolliren el Passeig, a finals del XIX, per situar-hi llurs seus socials, totes d'una gran bellesa estètica. L'edifici que observem, però, és l'únic d'aquells edificis socials del vuit-cents que ha arribat intacte al present.
Localització
Font: Passejades per Sant Feliu de Guíxols.
Quim Díaz Oliveras - Jordi Gaitx Moltó. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - 2002.
Catàleg de Béns a protegir. Catàleg d'edificacions. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - 2006.