Pere Albó Cassà

Nascut en el bressol d’una família de taverners de la vila, els seus pares, Emili Albó i Cruañas i Rosita Cassà i Bonet, regentaven aleshores una vinateria de cert renom al carrer dels Especiers. D’aquest indret es traslladarien a la travessia del Call, cantonada plaça del Mercat, en un local que hom coneixeria com taverna de can Saura. De família vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), les tràgiques vicissituds de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) varenportar el jove Albó a participar, com a soldat de lleva de la República, en el dramàtic front de l’Ebre. Dissortadament, allí seria fet presoner i traslladat a un camp de concentració a Andalusia, on romandria tres llargs anys.

De retorn a Sant Feliu, Albó va continuar el negoci dels pares, ajudat per la seva esposa Mercè Casals i Ribas. Malgrat això, les dificultats econòmiques de l’època varen portar-lo a treballar de tintorer a casa de Jaume Cerqueda. Amb l’arribada del turisme de començament dels anys cinquanta, la taverna de can Saura va fer un tomb, d’ençà que s’hi va començar a reunir diàriament gent que entonava cançons populars i cantava havaneres, i va esdevenir el rovell de l’ou de la ciutat. Personatges locals de gran transcendència, com els pintors Josep Albertí i Corominas i Josep Torrent Buch o l’antic jugador de l’Ateneu Deportiu Guíxols Frederic Charles i Jou, entre altres, delectaven el públic amb cants i acudits, mentre Albó es convertía en l’ànima del grup.

A la dècada dels anys seixanta, Pere Albó va muntar al celler del soterrani de la taverna el night club anomenat Casa Pedro, que va esdevenir una de les primeres sales de festa i discoteques –combinava la música moderna amb actuacions de flamenc– que amenitzarien les nits dels turistes a la nostra ciutat.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011