Pere Buxó Raurich

Davanter de l’Ateneu Deportiu de Sant Feliu, del CEIDA (Centre d’Esbarjos i Deports Atlètics) i del Casal dels Esports, durant les temporades de 1921 a 1935. Nascut en el bressol d’una família de pescadors amb domicili a la plaça del Raig (avui, de Ferran Agulló), el seu pare, Vicenç Buxó i Guerra, s’havia esposat l’any 1895 amb la jove Encarnació Raurich i Comas, natural d’Aiguaviva de Gironès, però domiciliada a Sant Feliu dos anys abans del seu casament.

Quan Pere Buxó s’incorporà com a interior esquerre, als vint anys d’edat, a la disciplina de l’Ateneu Deportiu –des dels setze anys jugava en equips formats al carrer–, aquesta entitat passava per la seva millor època esportiva, en haver aconseguit tres anys consecutius el campionat provincial amb joves jugadors de Sant Feliu (1918-1921). Malgrat això, el seu debut durant la temporada 1921-1922 va coincidir inicialment amb una sèrie de derrotes que feren pensar en una davallada imminent del potencial futbolístic del club. Sortosament, l’equip es va refer esportivament i arribà a conquerir un altre campionat provincial, fet que els distingiria com a tetracampions (1918-1922), i també el títol més valuós de la seva història, el Campionat de Futbol de Catalunya de la Segona Categoria, el 9 de juliol de 1922. Ho féu al camp del FC Barcelona davant el potent Atlètic de Sabadell. L’equip guixolenc estava format per Llàtzer Florenza i Rifà, a la porteria; Daniel Canal i Puigdevall, Conrad Portas i Burcet i Josep Casagran i Batlle, a la defensa; els germans Joan i Martí Palahí i Condom, i Eduard Lluhí i Prat (o Josep Lluhí i Llinàs), a la mitja, i Francesc Carreró i Mascort, Joan Pey i Castelló, Lluís Feliu i Dulsat i el propi Buxó, a la davantera.

Especialista a marcar gols de cap amb jugades assajades a les sortides de còrner, en Pere va donar molts dies de glòria al club ganxó, amb partits lluïts i sempre defensant els colors dels clubs de Sant Feliu. Durant el servei militar fou enviat a l’Àfrica, concretament a Dar Quebdani, on va compartir aquarterament i equip de futbol amb els jugadors de l’ateneu Lluhí, Portas, Frederic Charles i Jou i Venanci Soler, àlies Nanci.

De retorn a Sant Feliu, i un cop desaparegut l’Ateneu Deportiu (1927), passà al CEIDA (1927-1929), i més tard a la Unió Esportiva Guixolenca (1931), però, en no consolidar-se aquest darrer com a club federat, passà al Casal dels Esports (1932-1935). Jugà al costat de jugadors com Romaguera, Miró, Coll, Pujol o Joaquim Gimbernat i Buadas. L’equip fins i tot es desplaçaria a França, on els guixolencs participarien en dos matxs internacionals, contra l’US Raveloise, de la ciutat de Ravel, i el Saint-Gaudens.

Pere Buxó es dedicaria tota la seva vida professional a l’art de la pesca. Esposat amb Josepa Marull i Casademont, patronejà la teranyina Marina, propietat d’Alfred Mont i Carles, i tingué per timoner Pere Pascual i per motorista Rafel Ibáñez. Alhora, s’encarregaria també de la colla de camàlics del sector del port per fer traginades diverses. En el temps de lleure, Buxó esdevingué un gran tertulià a l’estatge social del Casino dels Nois, on passava llargues estones –entre partides de cartes i simpàtiques xerrades– amb companys i coneguts de la ciutat.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011