Carta d’Isabel Pagès, vídua de Juli Garreta, adreçada a Pau Casals i conservada al fons Pau Casals de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Va ser escrita cinc mesos després de la mort del músic, mentre s’estaven preparant els concerts d’homenatge al Palau de la Música Catalana. Dóna notícia de la troballa d’una versió per a orquestra simfònica de la sardana Primavera, desconeguda fins aquell moment. Del text es dedueix que l’exemplar enviat deu ser la còpia feta per Lluís Garreta aquell mateix mes de maig, que actualment es conserva a la biblioteca de l’Orfeó Català. Per tant, la família devia guardar l’original autògraf. El comentari sobre la data de realització d’aquesta versió no aporta cap argument concret, però la situa abans de 1920. Ara bé, cal considerar l’opció que Juli Garreta fos l’autor de la versió orquestral de Somni gris, de 1906. Isabel Pagès podria no estar-ne al corrent per haver-se estrenat abans del seu matrimoni. També es fa referència a una marxa, que possiblement sigui Agadir. Segons Grahit, aquest era el títol d’una marxa militar que Garreta havia enviat a un concurs de composició celebrat a Berlín. No hi ha cap evidència ni notícia que permeti documentar aquesta informació, tot i que es pot interpretar en els marges de la carta. Si fos aquesta mateixa, potser no la va arribar a instrumentar, o bé Isabel Pagès tenia només la versió per a piano. Sigui com sigui, sembla que no va arribar a mans de Casals, o qui sap si resta en algun fons encara per descobrir.

7 de maig 1926

Sr. En Pau Casals

Barcelona

Molt senyor meu:

Rebi primer de tot, el meu profund agraïment pel cablegrama i lletres de condolença que m’adreçaren amb motiu del traspàs del meu pobre Juli (aCs). N’estic encare tota sobraquejada i el meu més fort desig seria poguer-los saludar tant á V. com á la seva senyora. Talment me sembla que’m seria un lenitiu en el meu dolor.

Tal com ja va dir-li en Marill el dia del seu concert á Girona, li envio la sardana Primavera que hem trovat orquestrada en mig dels seus papers, per si pot interesar-li per l’actual tanda de concerts. La partitura d’aquesta sardana orquestrada creiem es la primera que va fer i com que ell tenia molt costum de fer-hi correccions quan les trasladava á la partitura definitiva, és molt probable que aquesta també hauria sigut modificada.

Dintre uns dies li enviaré també la marxa que li va parlar en Marill per á que si V. creu que val la pena d’instrumentar-la per Banda pugui entregar-la á Mestre Lamote. No li envio avui perque primer cal treure’n una copia.

Amb els mes efusius records á la seva mamá, senyora i á tots els seus, rebi el testimoni de la meva consideració.

Vda. de Juli Garreta.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014