Romança (abans d’agost de 1912)

Versió per a violí i piano de la Romança per a violoncel i piano. Diverses notícies a la premsa el juny de 1912 anuncien concerts del Trio Gerundense, format per Marià Vinyas, Josep Saló i Tomàs Sobrequés, al Centre Català de Sant Feliu de Guíxols, amb una nova obra de Garreta per a violí i piano. És probable, doncs, que es tractés d’aquesta Romança, ja que no es coneix cap altra obra de Garreta per a aquesta combinació d’instruments. Josep Grahit també la situa el 1912 i la relaciona amb el festeig de Garreta amb la seva segona esposa, Isabel Pagès. El manuscrit autògraf inclou la particel·la per als dos instruments, i per tant les versions per a violí i violoncel devien ser compostes aproximadament en la mateixa època. Tanmateix, no va ser fins al 27 de desembre de 1921 que Eduard Toldrà la va recuperar per tocar-la al Palau de la Música Catalana amb el pianista Guillem Garganta, en el quart concert del setè curs de l’Associació «Amics de la Música». Després d’aquest concert, Toldrà la va interpretar dues vegades més, la primera d’elles fora de programa el 3 de desembre de 1925 en homenatge a Garreta, que havia mort el dia anterior. Vegeu-ne també la versió per a violoncel i piano.

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: moviment únic (134 compassos).

Tonalitat: la menor.

Instrumentació: (Pno) – (Vl).

PARTITURES

MANUSCRIT 01 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

MANUSCRIT 02 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

PER A SABER-NE MÉS

DOCUMENTACIÓ

Concerts: 27-XII-1921, 3-XII-1925, 30-XII-1935.

Enregistraments:

Edicions impreses:

REFERÈNCIES

Arxius: ANC (Fons Orquestra Pau Casals, Fons Pau Casals), CEDOC (Fons Juli Garreta).

Documents:

Premsa: COF (5-XII-1925:12), DDG (16-VI-1912:7), VAN (17-VI-1912:5, 29-XII-1935:12), VEU (5-XII-1925:5).

Sigles utilitzades.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014