L'emigració a les colònies americanes va propiciar el canvi demogràfic més important a Sant Feliu de Guíxols de la primera meitat del segle XIX. Entre 1800 i 1866 van marxar més de 2000 joves, d'entre 12 i 20 anys, que van escollir majoritàriament els destins antillans de Cuba i Puerto Rico. Malgrat que el seu objectiu era fer fortuna al nou món, no van perdre mai el contacte amb la seva vila d'origen. Mentre que el diari de l'època es feia ressò dels seus viatges i gestes en terres llunyanes, ells ajudaven filantròpicament amb donacions per construir places, fonts i centres de salut i beneficència. Alguns, els "càncamos" - com els van anomenar els seus convilatans -, van tornar per quedar-se definitivament. A ells es deu en part l'actual fesomia d'una vila repleta de cases senyorials, amb rambles, passejos, i espectaculars edificis públics com l'antic hospital, l'Asil Surís o el Casino dels Nois.

Són dotze els punts d’aquesta ruta:

Font: Guía de rutes indianes de Catalunya.
Tate Cabré - Mireia Olivé.
Cossetània Edicions - 2011.