Secretari de la Cambra de Comerç de la nostra ciutat, des d’aquest lloc defensaria els interessos surers de tota la demarcació.
Salvador Albert Pey
Palamós 1868 – Cerdanyola 1944
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Estudià Magisteri i obtingué la titulació als dinou anys (1887). L’any següent es traslladà a Madrid, on inicià la carrera d’enginyer de Camins, Canals i Ports, que no va poder acabar per una greu malaltia. Domiciliat a Sant Feliu pels volts de 1890, fou mestre del col·legi Vidal, de l’escola municipal, alhora que donà classes particulars i també nocturnes per tal que poguessin assistir-hi treballadors i fills d’obrers. Secretari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la nostra ciutat (1905-1931), des d’aquest lloc defensaria aferrissadament els interessos surers de tota la seva demarcació.
Salvador Albert PeyPer la seva vinculació amb Sant Feliu, hom pot considerarlo guixolenc d’adopció. Aquí escrigué la major part de la seva obra literària (assaigs, novel·les, poemes, obres de teatre): El despertar d’un cor (1896), Ideal (1898), Soldats de la vila (1898), De mi jardín (1903), Involució (1908), Florida de tardor (1918), Les hores que tornen (1919), Els estudis d’Amiel (1919), El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), Confins (1921) o Òpals (1924).
També impartí classes particulars de comptabilitat i d’idiomes (francès i anglès), i es forjà en la seva vida pública. En l’àmbit periodístic, fundà i dirigí la Revista Corchotaponera (1893) i va col·laborar també en alguns periòdics de Madrid, com El Imparcial i La Jornada; de la premsa barcelonina, com La Publicidad, El Día Gráfico, L’Autonomista, Joventut o Revista de Catalunya; de Girona, Lectura, o de Sant Feliu de Guíxols, El Programa. Membre de la lògia maçònica local Gesòria, i també de Redención, de Palamós, s’afilià a la Unió Federal Nacionalista Republicana i, després, al Partit Republicà Català i va ser elegit diputat a Corts pel districte de la Bisbal entre els anys 1910 –en una dura contesa amb el candidat conservador Francesc Cambó– i 1921. Vinculat més tard a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), seria escollit diputat per Girona a les eleccions generals de l’Estat el 1931.
Polític serè, persuasiu i gran orador, durant la Segona República va ser nomenat ambaixador d’Espanya a Brussel·les (1931-1934). L’any 1939, Albert seria empresonat per responsabilitats polítiques pel règim franquista, i condemnat a trenta anys de presó; una condemna que no es va fer efectiva en superar els seixanta anys d’edat. Malauradament, Salvador Albert va morir pocs mesos després de sortir del presidi.
Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011
