“Abans de conèixer-se la navegació a vapor, en tot la costa llevantina i per lo tant a Ganxònia també, la Marina Mercant estava dignament representada per un sens fi de valents marins de totes categories que amb els seus vaixells recorrien les cinc parts del món, transportant d’un lloc a l’altre els seus respectius productes, amb la qual cosa donaven vida i glòria a tota aquesta comarca marítima; vida, perquè amb el comerç que s’hi feia, hi vivien la major part dels seus habitants, i la joventut que tingués ambició i coratge trobava camp per a fer-se home, i glòria perquè essent les coses referents al mar tan voltades de perill sobretot en aquella època en què la ciència meteorològica no estava tan avançada com ara que senyalen els temporals i el trajecte que han de recórrer, el que arribava a la categoria de capità de vaixell, era després d’haver passat moltes peripècies i d’haver donat moltes proves de valor no sols en la lluita contra els elements sinó fins contra els pirates o corsaris que aleshores infestaven la Mediterrània, lluites que al ésser referides a l’element artesà i terramaner sobretot a les dones, se comentaven amb admiració envers l’interessat, servint aquestes aventures d’estímul a molta part del jovent d’aquella època, no essent Ganxònia de les que hi feu més mal paper, sinó al contrari, ja que a l’arxiu municipal es troben els noms d’una infinitat de capitans que posaren per diferents conceptes molt alt el nom de la nostra pàtria.

Al venir la navegació de vapor, va anar desapareixent poc a poc tot aquest exèrcit de marins que el nou sistema anava absorbint, i encara actualment som molts els que havem conegut alguns d’ells pertanyents a l’última fornada. Entre ells recordem en Querca, en Cosme, en Xepu, en Bori i algun altre més, que, fins que varen morir, no deixaren el seu vaixell, en el qual, amb mariners compatricis, navegaven en tots els viatges que feien. L’avi Cosme va ésser un dels tals que, tenint, extremada vocació per la mar, malgrat lo que es reduïren els negocis, no deixà per això de continuar els viatges en el vaixell de la seva propietat, que tripulat per mariners ganxons, anava sostenint-se com podia. Entre els mariners d’aquella època, hi havia molta fe religiosa, com ho demostra  la infinitat d’exvots d’aquell temps que existeixen encara en diferents ermites i esglésies a les que solien tenir més devoció. Tots els vaixells sense excepció portaven a bord un sant, baix l’advocació del qual es posaven, i en moments de gran perill, li pregaven tots de posar-los a salvament. L’avi Cosme portava a bord del seu Sant Antoni en el qual tenia molta fe per haver-los assistit en tots els casos que fins al present havia passat, però era un home bastant especial i d’una lògica a la seva manera, com  ho demostra el cas següent:

En un viatge que feia una vegada a les Amèriques, al ser al mig del trajecte en ple Oceà, se li desencadenà un temporal que els feia ballar d’allò més fort presentant el temps una cara que no era cap mica agradable. En vista d’això determinà d’anar a implorar el seu Sant Antoni que intercedís amb l’Omnipotent perquè els deslliurés d’aquell gran perill que els amenaçava, però el temporal en lloc d’amainar pujava cada vegada més, arribant fins a fer verdadera basarda. Llavors ell veient que el sant no feia cas de les seves súpliques, dirigint-se als mariners exclamà:

I efectivament, allí el va tenir fins que el mar va parar les seves furioses envestides, no tenint la cosa altres conseqüències que petites averies malgrat el sacrilegi comès envers la seva imatge, lo qual demostra que la bon sant Antoni, malgrat això, va intercedir per ell sense fer cas d’aquell cop de geni d’un moment d’ofuscació, posant-los a tots a salvament d’aquella desfeta, que fou de les més serioses que en sa llarga carrera de mariner li ocorregueren.”

Retrat del capità guixolenc Cosme Calsada Pons de mitjan segle XIX, col·lecció del Museu Marítim de Barcelona.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

Bergantí goleta fondejat a la badia de Sant Feliu de Guíxols fent els preparatius per salpar, darrer terç del segle XIX.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut).

Font: Sala, Manel. Ganxoneries. Contes humorístics ganxons col·leccionats per M. S. Manel de l’Horta.
Sant Feliu de Guíxols: Impremta Viader, 1925.