Tradicionalment, sant Cristòfol era considerat el protector dels viatgers, ja que es creia que emparava de la mort violenta i dels perills. Al damunt de molts portals d’accés a les ciutats s’hi col·locava la imatge d’aquest sant, a fi que protegís els que feien camí. Actualment, sant Cristòfol és més conegut com a patró dels automobilistes, no obstant aquesta atribució data de principis del segle XX.

Cotxes engalanats per a la benedicció de la diada de Sant Cristòfol al passeig del Mar, anys 40.
AMSFG. Fons Pere Rigau (autor Pere Rigau).

Segons la tradició cristiana, sant Cristòfol era un home gran i fort, que volia servir un amo més poderós que ell. Primer es posà al servei d’un gegant, però quan es va adonar que aquest temia el diable, va anar a fer d’assistent del dimoni, fins que un dia es va espantar en veure una creu de terme. Llavors, sant Cristòfol, buscant la creu per servir-la, trobà un ermità que li va dir que la creu era arreu i li va proposar que s’establís al costat d’un riu per ajudar els qui volien creuar-lo i evitar que morissin ofegats. Sant Cristòfol es va construir una barraca al riu, va arrencar un pi i es va fer un bastó. Es dedicava a ajudar la gent a passar d’un costat a l’altre sense demanar res a canvi. Un dia va ajudar un nen, però mentre creuava el riu cada cop pesava més. Després de fer un gran esforç, en arribar a l’altre costat, el nen li va dir que era Jesús i que el seu pes era tan gran com el del món. Quan sant Cristòfol va voler agafar el seu bastó, va trobar que tornava a ser el pi que havia arrencat. Per això, aquest sant se sol representar com un gegant que duu el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra i que, amb la mà dreta, agafa un arbre que li fa de bastó. Segons Joan Amades aquest personatge segurament està relacionat amb l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

Benedicció de vehicles per Sant Cristòfol al passeig del Mar, 1957.
AMSFG. Col·lecció Maria Ricart Torrent (Autor desconegut).

També segons Amades, el carrer del Regomir de Barcelona dedicava la seva festa a aquest sant, però l’any 1906 el municipi va suprimir les festes de barri. Per solucionar aquesta mancança, van mirar de trobar una alternativa copiant el costum d’alguns pobles estrangers que posaven els automòbils sota l’advocació del sant. Aquesta idea es va exposar al Club Automobilista i l’any següent es van presentar 10 cotxes engalanats a fer la benedicció. La proposta va caure en gràcia i aquesta tradició es va fer popular i va estendre’s a d’altres llocs.

Algunes fonts asseguren que va ser Cristóbal Sarrias Cano, farmacèutic de la plaça Regomir, qui va proposar a Francesc Bonet, Joan Pons, Santiago Rusiñol i Ramon Casas que portessin els seus cotxes a beneir a la capella de la plaça el 10 de juliol de 1907. Des de llavors aquest ritual s’ha repetit i s’ha estès per tot arreu. No obstant, ja des del 1897 o 1898 els primers conductors barcelonins havien encomanat la seva protecció a Sant Cristòfol, el patró dels viatgers.

La vinculació del sant a l'aigua, arreu de Catalunya, el situa com un dels protectors d'aquells que s'hi han de moure, sobretot al mar. Diu Joan Amades que “segons una tradició vuitcentista barcelonina, cada 10 de juliol a les dotze en punt del migdia, sant Cristòfor arribava a la nostra ciutat amb una barca. Desembarcava, i amb l’infant Jesús a l’espatlla pujava solemnialment per les Rambles i es fonia en arribar al capdamunt. Els qui tenien la sort de veure’l gaudien durant tot l’any de gran ventura”.

Per aquest motiu hi havia el costum de començar la temporada de banys el dia 10 de juliol, ja que així s’assegurava la protecció del sant contra el perill d'ofegament, especialment si s'entrava a l'aigua al migdia. Segons el mateix Amades, a Sant Feliu de Guíxols, per Sant Cristòfol hi havia una tradició que consistia en sortir a les 12 del migdia i remullar el primer qui passava.

Desfilada al passeig del Mar per Sant Cristòfol als anys 40.
AMSFG. Fons Pere Rigau (autor Pere Rigau).

Les primeres notícies de la celebració d’aquesta diada a Sant Feliu de Guíxols són dels anys 20. Els actes centrals eren, al matí, un ofici i la benedicció dels vehicles que desfilaven fent una cercavila al passeig del Mar amb l’acompanyament d’una orquestra. A la tarda, hi havia una ballada de sardanes que també es feia al passeig i, a la nit, s’organitzava un ball que alguns anys s’havia fet al Saló Goula o també al Casino. L’any 1929 es va celebrar als Banys i restaurant de S’Agaró.

Diu una crònica de L’Avi Muné de 3 de juliol de 1926 “Dissabte pròxim, dia 10 del mes que som, es celebrarà amb esplendor inusitat la festa de Sant Cristòfol, patró dels xofers. Hi haurà concurs d’automòbils adornats, ofici a la llaor del patró, i un ball espatarrant, a la nit”.

En la cercavila, a la dècada dels 20, hi havien arribat a participar més de 30 cotxes. En aquesta època es reunien a Sant Feliu de Guíxols xofers de Palamós, Palafrugell i Cassà de la Selva. L’any 1930 van concórrer a la benedicció els cotxes dels senyors Josep Burcet, Josep Piu, Tarrés, R. Sant Jordi, la casa Bombí Soler, Guillem Tell, Jaume Lladó, Amadeu Negre (cotxe Villà), Guri, Piñol de la fàbrica de gel, Miquel Lloveras, Jaume Gay, Mariano, Ferran Cervera, Francesc Mercader, Josep Vilaret Xatart, Cabré (dos cotxes), Eduard Carerach, Bender, Lluís Nadal, Vilossa, Ribot-Font i Artigas, Lluís Sibils, Ararà, Jesús Vilaret, La Suberina, Greiner, Mas, Josep Oliveras, Cargol i la casa Hereu (“recadera” Vidal), entre d’altres.

Participants a la benedicció de Sant Cristòfol, circulant pel passeig del Mar al final dels anys 50.
AMSFG. Fons Família Rigau-Saliné (Autor desconegut).

Després de la Guerra Civil, a mitjan dècada dels 40, es va reprendre la diada que, als 50, va arribar a tenir un gran lluïment. Els nens eren dels qui més gaudien de la festa, ja que els conductors els convidaven a pujar als seus vehicles per fer la cercavila. L’any 1953 els patrocinadors de la celebració van regalar una imatge de Sant Cristòfol a l’Església parroquial amb la intenció que, en el futur, encapçalés la processó de vehicles. El mateix any el setmanari Àncora remarcava l’ interès que aquesta festa havia despertat entre els turistes “Pero esta vez, podemos añadir tanto atrajo a la curiosidad turística la bendición y desfile de la cabalgata de este año, que las Leicas y otras no se dieron ni un minuto de reposo. Ningún rincón ni momento escaparon a los ojos avizores de nuestros simpáticos turistas”. L’any 1955 s’afegiren a la benedicció cotxes amb matrícules franceses i angleses.

Orquestra tocant a la rambla del Portalet durant la desfilada de Sant Cristòfol, als anys 40.
AMSFG. Fons Pere Rigau (autor Pere Rigau).

A mitjan dels anys 50, qui organitzava la festa era la Sección Mecánica del Sindicato Comarcal de Transportes y Comunicaciones i l’animació de la diada anava a càrrec de la cobla Víctors. La concentració d’automòbils es feia a la plaça del Monestir i la cercavila circulava cap a la rambla Antoni Vidal i passava pel carrer Major, el carrer de Sant Ramon i la rambla del Portalet per arribar fins al passeig del Mar on, des d’una estrada, es feia la benedicció. L’any 1956 la casa Cora-Cora va obsequiar els conductors amb una degustació del seu aperitiu. Es té notícia que, a Sant Feliu de Guíxols, aquesta festa es va celebrar fins cap a l’any 1970.

Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.