Sant Pol
El paratge de Sant Pol era agrícola, però el primer quart del segle XIX es va fundar la fàbrica de manufactures de suro Estrada i Cia, propietat de Pere Màrtir Estrada i Basart, que va condicionar la futura configuració de la zona. El primer edifici emblemàtic va ser el xalet de les Punxes, construït a partir d’una barraca que es va anar ampliant i reformant. Però la façana marítima de Sant Pol es configura entre els anys 1910 i 1915, quan la familia Estrada edifica, de cop, quatre xalets davant del sorral de mar, a tocar del xalet de les Punxes. Durant els anys 1920, es van construir edificis annexes als banys –inaugurats el 1915– i es va promocionar la urbanització de S’Agaró, l’Hostal de la Gavina (1932) i la Taverna del Mar (1936).
El 1967 s’aprova inicialment el projecte d’urbanització del primer sector de Sant Pol, entre el camí de la Caleta i el camí Fondo, des de la platja fins a la carretera de Palamós. Durant la dècada de 1990 es va urbanitzar la zona entre la riera de Sant Pol i el racó de Llevant, que encara estava dedicada al conreu. L’estiu de 1995 es van inaugurar les obres d’urbanització de l’actual passeig de Sant Pol.
La zona a tocar de l’Escorxador es designa amb el nom d’aquest antic equipament municipal.
La Creu de Sant Pol és la zona delimitada al nord per les Bateries i el paratge de Vilartagues; al sud, pel ferrocarril, el paratge de Tueda i la carretera de Palamós; a l’est, per la riera de Sant Pol i el paratge de Sant Pol; i a l’oest per Vilartagues i Tueda de Dalt. L’any 1963 l’Ajuntament decideix elaborar un pla parcial que ordeni tota aquesta zona i complementi el pla general vigent (1961). Atesa la gran extensió de la mateixa, convida a participar-hi als diferents promotors que havien presentat projectes que es trobaven en aquesta zona i que estaven pendents d’aprovació. La redacció del projecte s’inicia l’any 1964.
Posteriorment es van començar a promoure les diferents urbanitzacions:
Santa Júlia (1962), Urcatusa (1966), Cal Rufo (1965), La Pinasa (1972), Les Bateries (1986) i El Mirador (al final de la dècada de 1980).