Sílvia Carbonell García

Filla del matrimoni guixolenc format per Carles Carbonell i Fornós i Consol García i Soler, amb domicili a la carretera de Girona, i néta del músic instrumentista Antoni Carbonell i Cosp, féu els seus estudis primaris al col·legi de les Carmelites del carrer de Capmany. Més tard va passar a l’institut Abat Sunyer (1970) –actual IES Sant Elm–, on va cursar el batxillerat, el batxillerat superior i el COU (Curs d’Orientació Universitària) amb els professors Benet Morera i Manción, Glòria Miranda i Vidal, i Anna París i Cervera, entre altres. Mentrestant, amb el recordat mestre Jaume Lloveras i Albertí, als capvespres, feia estudis de comptabilitat comercial a les aules dels Estudis Nous (avui, CEIP Gaziel).

Administrativa de l’empresa surotapera Vancells & Cía., que dirigia Salvador Sabater i Janer (nét de qui fou alcalde de la vila, industrial surer i promotor del port de Sant Feliu Salvador Janer i Quintà), la Sílvia es va distingir en la seva joventut, a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, com una destacada activista cultural del poble de Santa Cristina d’Aro. D’aquesta manera, i unida a un grup de joves cristinencs i d’altres de guixolencs residents o amb lligams professionals en aquella vila del Ridaura, va participar en l’organització de les cèlebres cavalcades dels Reis d’Orient (1981-1985), dissenyant amb el seu xicot –i més tard marit– el tron reial de Ses Majestats que s’instal·lava al davant del que avui és l’antic ajuntament, a la plaça de Mossèn Baldiri Reixac, com també el vestuari dels reis, patges i soldats en dues ocasions –els anys 1982 i 1993–.

Membre fundadora de la colla carnavalesca Els Merlots de Santa Cristina (1982-1992), agrupació carnavalesca continuadora d’aquelles velles associacions de la vila com la Penya Els Tranquils (1930-1936), o la de l’Avi Rosés, es va encarregar de dissenyar nombrosos vestuaris per a les desfilades d’aquella agrupació, alhora que va confeccionar i codirigir diverses carrosses amb Josep Camús i Ferrer, Aurora Pou, Manel Pereira i Torres, Montserrat Sala i Albertí i Gerard Bussot, que els valgueren nombrosos premis a les desfilades de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Olot: El tren petit (1982), el vaixell El Temerari (1983), l’autobús anglès The Merlot’s from London to Platja d’Aro (1985), Merlot’s Star (1988) –la carrossa-escenari que va marcar un canvi important en el desenvolupament del disseny del Carnaval a la vall, en introduir per primer cop elements innovadors com el foc, el trencadís de miralls, plomes i lluentons–, l’ocell Bec d’or (1989), on es passà a treballar ja amb elements mòbils, o l’aranya gegant Lady Chapeau (1990) i el cavall alat Pluja màgica (1991), ambdues carrosses amb mecanismes amb moviment accionats per mecànica hidràulica.

Durant aquells anys, Sílvia Carbonell també va formar part del Centre Recreatiu i Esportiu Cristinenc (CREC) –precisament als primers temps de la seva fundació, en què era presidit per Narcís Callicó i Vidal– col·laborant en les seccions de futbol –quan l’equip cristinenc encara jugava al camp de les escoles–, de cinema per a mainada i de teatre. Amb aquesta última, va representar diverses vegades amb l’agrupació Germanor Cristinenca Els Pastorets (1982- 1987) a la sala de festes de la zona esportiva municipal, sota la direcció primerament de Francesc Esteva, i més tard d’Àngel Sala (conegut com Saleta).

Esposada a l’església de Romanyà de la Selva amb el també guixolenc Gerard Bussot i Liñón (1983), de professió delineant a l’Ajuntament cristinenc, la Sílvia va treballar als darrers anys de la seva vida al Centre d’Atenció al Client (CAC) de la companyia d’aigües potables Aqualia de Santa Cristina d’Aro, i esdevingué una de les persones –per la seva feina i dedicació– més conegudes de la població.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011