Exemple de com un jove industrial, sense tradició familiar en el sector, va aixecar una de les empreses més dinàmiques del país.
Sant Feliu de Guíxols 1861 – 1923
Industrial surer.
Vicepresident de la Cambra de Comerç. Propietari d’una important indústria surotapera a Sant Feliu, Brugada va ésser un dels exemples més evidents de com un jove industrial, sense cap tipus de tradició familiar en el sector, va aixecar amb intel·ligència i esforç una de les empreses sureres més dinàmiques del nostre país.
Fill de Tomàs Brugada i Rabell, un petit industrial fuster ebenista de Santa Coloma de Farners establert a la nostra població l’any 1851, i de la guixolenca Rita Rifà i Codolà, en Tomàs va iniciar-se ben aviat en els coneixements bàsics del comerç del suro. Als vint-i-cinc anys d’edat, s’associà inicialment amb altres industrials de la vila tot formalitzant la societat C. Ferrer, Brugada y Cía. (1886). El seu enginy, treball i dedicació el varen portar a constituir, tres anys després, la seva pròpia empresa, que, amb el temps, arribaria a donar feina a prop de quatre-cents operaris qualificats (1889).
Expert en la compra i elaboració del suro en panna, Brugada coneixia a fons tots els engranatges que feien moure profitosament aquella activitat. No en va, sortiren de les seves pròpies mans moltes de les solucions tecnicomanuals de la seva maquinària que ell mateix projectava i aplicava, malgrat ésser considerat un ric industrial.
La introducció comercial al mercat dels Estats Units l’any 1894 i el seu posterior casament amb la nord-americana Elisabeth Farrell-Flynn, natural de Greeville, dos anys després, li varen permetre obrir una sucursal de la seva empresa a Nova York. D’altra banda, el 1901 fundaria les noves empreses surotaperes T. Brugada, a Sant Feliu, i Brugada y Capella, a Palafrugell, alhora que s’associava amb l’empresa General Cork Cª Ltda. de Lisboa. L’any 1904, el rei Alfons XIII, aprofitant la col·locació de la primera pedra del port de Sant Feliu, va visitar la seva important fàbrica de taps del carrer d’Antoni de Capmany.
Tomàs Brugada presidiria durant molts anys diverses corporacions i entitats comarcals relacionades amb el sector industrial surer. També esdevindria accionista i president de la Compañía de Electricidad de San Feliu de Guíxols S.A. (1907), conjuntament amb els socis Diego Roura i Masmitjà i Pere Pascual i Baguer. En produir-se el seu traspàs l’any 1923, Brugada exercia el càrrec de vicepresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
