Carta del músic gironí Josep Baró i Güell adreçada a Pau Casals i conservada al fons corresponent de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Revela la intenció que tenia Casals de recopilar tota la producció de Juli Garreta en el temps immediatament posterior a la seva mort. Sembla que Casals demanava a diverses persones quines partitures posseïen de Garreta. En la resposta de Baró, crida poderosament l’atenció que cinc de les sardanes anomenades no es corresponen amb cap de les que fins ara s’han localitzat de Garreta. Es tracta de Flor de ginesta, Oratges d’estiu, La pubilla del mas gran, Viola i Visió. Es dóna la coincidència que tots cinc títols corresponen a sardanes presentades el 1907 al concurs musical que havia convocat la botiga de música Casa Sobrequés i Reitg de Girona, en el qual Juli Garreta va actuar com a secretari del jurat. Com que no van ser premiades, no es va donar a conèixer el nom de l’autor, i no n’hem trobat cap altra referència fins aquesta del 1926. En el transcurs de les tasques de redacció del present catàleg, però, vam tenir coneixement de l’existència d’una joga de sis sardanes que es trobava a la col·lecció de la família Ferrer, de Palafrugell, sense nom de l’autor i amb el segell del mateix Josep Baró Güell, que l’identificava com a propietari del manuscrit. Aquest, conté els mateixos cinc títols i una sisena sardana titulada Anyoransa, que també coincideix tant en la carta de Baró com en el llistat d’obres presentades al concurs de 1907 però que no és la sardana Enyorança, de 1905. Es tracta, per tant, d’un conjunt de sardanes inèdites i desconegudes fins ara, que un document històric atribueix a Juli Garreta. Malgrat les semblances estilístiques d’aquestes sis obres amb moltes altres sardanes de Garreta, l’atribució feta per Baró podria ser errònia. Però s’ha de tenir en compte que ell era un informant privilegiat, que havia tractat personalment a Garreta, i que en la carta s’estava referint a partitures que tenia al davant i que oferia per compartir. Una referència, doncs, que no podia obviar-se en la catalogació de les sardanes de Garreta, per bé que seria ideal que es pogués confirmar algun dia amb una segona font. D’altra banda, la masurca La transvaliana era una de les composicions que Josep Grahit anomenava en els seus llistats i que fins ara no s’han localitzat; la seva aparició en aquesta carta podria confirmar que va existir. També és important que El Autonomista tampoc no es correspon amb cap dels títols que fins ara es coneixien de Garreta. Podria tractar-se d’una composició per a orquestra de ballables, una tipologia similar a les obres del tercer apartat d’aquest catàleg. Si Josep Baró les va tenir entre el seu repertori, lamentablement, avui no es troben entre les partitures que conformen el seu fons, dipositat a la Biblioteca Pública de Girona i catalogat només en part. Si va remetre-les a Pau Casals, tampoc es troben en els fons custodiats per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

17 de novembre de 1926.         

Després de saludar-lo amb el major respecte paso a dir-li que, tinguent de venir dintre pocs dies aquí Barcelona, i recordant-me de que amb motiu del concert que V. donà a nostra =Associació de Música= vaig notificar-li que hera posseidor d’unes quantes sardanas del immortal Juli Garreta (qu.c.s.) i com sia que V. demostrá interés en conèixer els noms de les que tinc en mon poder, vaig oferir-me’n proporcionar-li’ls noms, i enviarli les que V. m’indiqués; per això are doncs, a continuació les hi detallo, i aixís si ni ha alguna que li interesi posseir no tindrá més que escriure-mo, i les hi portaré jo mateix dintre pocs dies.

          I. Visió

          II. La filla del marxant

          III. La pecadora

          IV. La Rondalla

          V. La Fada

          VI. Flor de neu

          VII. Griselda

          VIII. Oratjes d’Estiu

          IX. Anyorança

          X. Flor de Ginesta

          XI. Viola

          XII. La pubilla del mas Grant

          XIII. Matinada

          XIV. La Calandria

          XV. La Cigala

          XVI. Primavera

          XVII. Juny

          XVIII. Llicurella

          XIX. Dalt de les Gabarres

          XX. Zaira

          XXI. Innominada

          (Sardanes)

                   Mazurca. La Transvaliana

                   Tango. El Autonomista

                   Introducció i Vals.

Aquestes són les obres que del plorat Garreta poseiexo, molt celebraria qu’aquesta llista li servís en poguer ajudarlo en les seves recerques pera coleccionar les seves obras. Sens altre de particular aprofito l’oportunitat pera repetir-me de V. afm. i s. s. que amb tot respecte estreny sa ma.

Josep Baró Güell.

La meva direcció i sa casa: Nort 10-3er. Girona.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014