Trevor Skinner

L’arquitectura com a identitat

El mirall trencat: la raó de tenir una connotació tan negativa (presagiant la “desintegració del jo”). Les nostres possessions es conceben com a miralls perfectes, cada acció de neteja y reparació pretén tornar a l’estat immaculat del seu ésser, al seu naixement. Cada joguina nova és vella en quant surt de la caixa. Cada nova compra és un intent inútil d’arribar a aquella perfecció inicial, a aquella calma no pertorbada per cap acte o propòsit ni contaminada per altres coses.

…I llavors, degut al temps (i a l’ús), a través de tots els estats de “personalització” (de pertinença), a través del interminables processos lents de degradació (d’ús y mal ús, y de canvis de mans) decauen en un estat final de trencament y abandó.

Sales d’espera: pateixen un destí semblant. Els espais que habitem, que creem, creixen amb nosaltres y cada dia reflecteixen tots els lleugers canvis de to i de color que acompanyen el nostre viatge a través d’hores y anys interminables del nostre viure.

Però en un moment, al seu començament, en algun estat gairebé primigeni, just abans que “naixessin” , eren reals i no depenien de nosaltres. Estaven quiets i continguts, y podíem sentir-ho, com per art de màgia, i com si fóssim en una església, aturar-nos i compartir el seu silenci. Y després, al final, quan es veuen abandonats i buits de tot el desordre acumulat, quan no queda cap mà atenta per desfer la decadència, llavors ressusciten misteriosament. Sense històries que explicar, només respirant amb calma i nosaltres, davant la seva presència, ens dirigim cap a nosaltres mateixos i som testimonis de la seva existència. Sembla que som allà només amb el seu permís i aquest , al capdavall, és el veritable regal que ens ofereixen.

En les meves fotografies he intentat explorar aquesta presència i trobar aquell lloc on el viatge començà.

         Trevor Skinner 2010

“…i el final de la nostra exploració
serà retornar al punt de partida
i veure el lloc per primera vegada.
A través de la reixa oblidada i desconeguda
quan l’últim per descobrir en la terra
sigui el que fou al principi;
En el naixement del riu més llarg
la veu de la cascada oculta I els nens en el pomer
ignorada, perquè no es busca
però se sent , a mitges, en la calma
entre dues ones del mar.
Ràpid, aquí, ara, sempre…”

Little Gidding – T. S. Eliot 1942

Fotografies

Històries

Mirant la Bíblia (El Sermó de la Muntanya) la seva mirada fixada en la pàgina, però sense llegir. La llum il·luminant la seva cara com no ho fan les paraules. Podria ser un capellà per la severitat de la seva postura – el barret negre sostenint-lo immòbil i la cabellera blanca que li dóna una dignitat que, el paraigües, recolzat al seu costat, fa el que pot per trair-la.

Trontollant cap a la cantonada de la Rambla i el Carrer “Nou”, mirant fixament el terra, pensant només en el lloc on es dirigeix o, més probable, el lloc d’on ve. La seva jaqueta verd fulla, cordada, amaga els continguts de les butxaques de la camisa que porta a sota – probablement medecines. Potser fuig d’algun hospital o residència per gent de la seva avançada edat i l’expressió angoixada de la seva cara traeix el drama de la seva situació. No obstant, la casualitat del moment li dóna a la seva postura la semblança d’un ball, com si estigués recordant alguna seqüència llunyana. Els seu entorn, però, no van en consonància amb aquest record – les parets, de trist ciment, adornades amb missatges il·legibles que ignoren la urgent prohibició de decorar-les amb publicitat de cap tipus – com si ell ho anés a fer.

El curiós objecte, en part eina i en part ornament, recolzat als porticons, tan desgastat i rovellat que ha pres el color de la fusta fosca del darrere. Semblant a un instrument eclesiàstic arcà d'algun ritual maçònic - quin propòsit podria haver tingut, per a quines tasques va servir? Només el guix blanc il·lumina l'escena. Els números són, evidentment, dates, però a què podrien referir-se, què signifiquen per a la persona que els va escriure i quan van ser escrits? Són records o recordatoris? Potser fan al·lusió als esdeveniments de la guerra civil, ja sigui que s’hi refereixi directament o només d'interès històric per a aquest autor desconegut - commemoren evacuacions, bombardejos dels enemics o moviments de tropes, o són només els terminis de les feines encarregades, o enviaments de materials demanats pel treball de la fàbrica? La tasca impossible de tractar de connectar les tres dates, imaginar el que les uneix, quins esdeveniments, quina història ?- però llavors haurem de convertir-nos en la mà que sostenia el guix i veure-ho tot a través dels seus ulls. Igual que sentir fragments d'una conversa i no saber a què s’està fent referència. Són secrets protegits per la foscor i el silenci en què dormen.

Contacte

[contact-form-7 id=”5443″ /]