A mitjan anys 50, amb el turisme, es va iniciar l’arribada massiva de gent procedent de diferents punts d’Espanya que venien a treballar principalment als sectors de la construcció i l’hostaleria i que es van anar situant en diferents punts del municipi. Va ser llavors que es va formar el Poble Nou, arran del camí d’anar a la Vall d’Aro des del forn de Sant Miquel (actual carrer Camisó), que era una bòbila on es feia la cuita de teules i rajoles. Al padró d’habitants de l’any 1960 ja apareix el barri de Vilartagues, tot i que no hi consten noms de carrers, sinó que s’anomenen específicament tres indrets (a part del general de Vilartagues): Quatre Arbres, Sot dels Canyers i Bateries. El 25 de setembre de 1964 es va aprobar definitivament el pla parcial de Vilartagues i Tueda de Dalt i es van anar aprovant i executant diferents obres d’urbanització d’iniciativa privada. L’any 1965 es van donar d’alta els carrers del Poble Nou al padró d’habitants. Però no va ser fins el 1976 que l’Ajuntament va aprovar el projecte d’urbanització dels terrenys inclosos en el sector denominat Tueda de Dalt i Vilartagues, al nord de la ciutat, entre la carretera de Girona i les urbanitzacions anomenades can Xarrampeina i Pineda Fosca.

Atesa la precarietat en què es trobaven els habitants d’aquesta zona, ben aviat es van organitzar. El mes de novembre de 1972 es va constituir l’Associació de Caps de Família Vilartagues amb la finalitat de vetllar pel barri i, el 1977, l’Associació de Veïns de Vilartagues i Tueda de Dalt, que va ser fonamental per a la configuració del barri, el qual va anar agafant entitat i es va estructurar a partir de centres propis com la plaça Salvador Espriu, inaugurada l’any 1986. El nom de Vilartagues ve del mas que estava situat en l’actual urbanització de Vilar d’Aro, prop de la riera de S’Agaró i que va donar nom al paratge que s’estenia cap a la carretera de Girona.

En aquesta zona hi ha aquests sectors:

• L’Arbre del Rei, antiga mina d’aigua. És una de les zones on primer es va establir la població que anava arribant d’altres llocs d’Espanya durant la dècada de 1950.

• El Poble Nou, iniciat el 1950, constitueix una entitat de població amb un caràcter totalment diferenciat dins del barri de Vilartagues. Com l’Arbre del Rei va ser un dels primers llocs on es va establir la immigració de la segona meitat del segle xx i on primer es van traçar i anomenar els carrers.

• Els Quatre Arbres també va ser un dels llocs anomenats al padró d’habitants de 1960 com a indrets habitats dins del barri de Vilartagues. Està situat al nord de la carretera de Girona i pren el nom dels arbres que hi havia a peu de carretera.

• Els grups d’habitatges Joan Domènech i Miguel Mateu es van construir els primers anys de la dècada de 1960, arran del camí del forn de Sant Miquel (actual carrer Camisó). El grup Joan Domènech pren el nom del propietari dels terrenys on es van edificar les cases. El grup Miguel Mateu es designa amb el nom d’un antic president de la Caja de Pensiones para la Vejez i de Ahorro –la Caixa–, que també era propietari del castell de Peralada, ambaixador d’Espanya i conseller nacional del Movimiento.

• El sector del Molí de Vent, és la zona que hi ha des de la carretera fins al carrer Alacant, amb l’antic molí al centre. Des dels carrers Jaume Gras i Pitarra fins a la ronda Joan Bordàs i el carrer Cosme Calzada. Inclou l’antiga ronda del Molí de Vent (actual ronda del General Guitart) i la seva urbanització ja es preveia el 1897.

• El Sot dels Canyers, és una altra de les zones on es va establir la immigració i on posteriorment –entre 1968 i 1971– es va construir el grup d’habitatges de protecció oficial inicialment batejats amb el nom de Francisco Franco i que avui s’anomenen amb el topònim del mateix lloc.

• El mas Cabanyes correspon al sector urbanitzat al final de la dècada de 1980 i agafa el nom de la casa que hi havia en aquest indret.

Font: De bat a bat. Sant Feliu barri a barri.
M. Àngels Suquet – Rosa M. Rourich
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols – 2009